Categoria: Notícies

Al cap de poques hores, vam rebre novament instruccions per part de les autoritats italianes, sol·licitant que anéssim a comprovar l’estat d’altres embarcacions que es trobaven a poca distància del nostre vaixell. En arribar al lloc indicat, ens vàrem trobar davant un escenari complicat, amb 6 embarcacions precàries, en situació de perill i amb molts més passatgers a bord de l’aforament permès. A petició de les autoritats italianes, els vàrem oferir assistència fins a l’arribada de la Guàrdia Costanera. Posteriorment, vam rescatar 4 d’aquestes embarcacions i vam acollir a bord del nostre vaixell a les altres 185 persones, que havien salpat des de Sfax, en direcció cap a Tunísia.

Després de les 6 operacions de salvament, totes elles dutes a terme en el mateix dia, 299 persones estaven fora de perill a bord de l’Open Arms, entre elles 26 dones (algunes en avançat estat de gestació) i 89 menors (fins i tot una nena de cinc anys), en gran majoria no acompanyats. Els principals països d’origen dels rescatats són Sudan, Eritrea, Egipte, Etiòpia, Síria, Tunísia, Guinea, Costa d’Ivori, el Senegal, Nigèria, Burkina Faso, Mali i Egipte.

Malgrat els esforços per part de la nostra organització per col·laborar amb les autoritats italianes, el govern italià d’ultradreta de Giorgia Meloni va decidir assignar-nos una altra vegada com a port de desembarcament un port (en aquest cas, el de Bríndisi) molt més llunyà que qualsevol altre a Sicília o Calàbria, regions pròximes a les zones d’operacions, en un clar intent de continuar amb l’estratègia de fustigació a les ONG que treballem en la mar i de menyspreu cap al patiment dels rescatats.

Finalment, després de tres dies de navegació, les 299 persones rescatades per l’Open Arms van poder desembarcar fora de perill a Bríndisi.

TUNÍSIA, CAMÍ DE CONVERTIR-SE EN UNA NOVA LÍBIA

Segons els testimonis de les persones rescatades en les últimes missions, Tunísia va pel camí de convertir-se en un infern, igual que Líbia, amb expulsions forçades, abusos, abandonament d’homes, dones i nens al desert sense accés a aigua ni menjar, xenofòbia i violència per part de les autoritats nord-africanes cap als migrants negres.

Però les institucions de la UE continuen finançant el seu règim, igual que el de Líbia, perquè facin la “feines brutes”. Aquesta situació farà que moltes més persones es decideixin a posar en risc la seva vida travessant el Mediterrani, davant la impossibilitat de fer-ho per vies legals i segures. I enguany, són més de 1.895 les vides innocents perdudes en la fossa comuna més gran del planeta.

Després del canvi de tripulació i el proveïment, l’Open Arms posarà novament rumb cap al Mediterrani central en la Missió 102. Perquè salvar vides humanes i defensar la dignitat de les persones en situació de vulnerabilitat és des de fa gairebé vuit anys la missió d’Open Arms.Però tot això no hauria estat possible sense l’ajuda i els braços oberts de la societat civil, de les persones que ens ajudeu des de terra, difonent la nostra labor i recolzant el nostre treball. Ara, més que mai, necessitem a gent com tu, per a continuar denunciant el que passa al Mediterrani i continuar salvant a les persones que els governs i la UE abandonen al mar.

Després de pujar-les a bord, vam activar els protocols sanitaris per als casos mèdics que necessitaven ser atesos i vam demanar a les autoritats italianes un Port Segur per desembarcar-les. Seguint la seva estratègia d’assetjament i hostigament a les organitzacions de la societat civil que complim la legislació marítima internacional i de protecció de la vida al mar, el govern italià d’ultradreta de Giorgia Meloni va decidir assignar-nos com a port de desembarcament el de Livorno, que és a 650 milles nàutiques des de la zona del rescat, tres vegades més lluny que el Port Segur més proper, a Sicília, que hauria hagut de ser l’escollit, segons estableixen els convenis internacionals. Un exemple més del cinisme i del menyspreu cap al patiment dels més vulnerables per part de les autoritats italianes.

Durant la nostra travessia cap al port de Livorno, l’Open Arms va localitzar 4 embarcacions precàries i sobrecarregades més i va brindar assistència a les 149 persones que hi havia a bord fins a l’arribada de la guàrdia costanera italiana. Finalment, després de 5 dies de navegació, les 117 persones rescatades per l’Open Arms van poder desembarcar a Livorno.

No obstant això, aquest 2023 ja són més de 1.807 les vides innocents perdudes al fons d’aquesta immensa fossa comuna. L’estiu acaba de començar i ens enfrontem a una de les pitjors temporades que podíem imaginar. La situació de guerra i persecució a Líbia i Tunísia, juntament amb la bona climatologia, farà que moltes més persones decideixin creuar, davant la impossibilitat de fer-ho per vies legals i segures.

Per això, després del canvi de tripulació i el subministrament, l’Open Arms posarà altre cop rumb cap al Mediterrani central en la Missió 101. Perquè protegir les vides en perill és la nostra missió, el nostre compromís i la nostra obligació. Avui, més que mai, ets molt important al nostre equip i et necessitem amb nosaltres missió a missió. Sense el teu suport, no serà possible.

Autor de les fotos:
Joan Mateu Parra

Protegir les vides en perill és la nostra missió, el nostre compromís i la nostra obligació. Perquè quan hi ha vides en joc en el mar, només hi ha dues opcions: protegir-les o deixar-les morir.

Des de 2014 més de 26.912 persones han perdut la vida al Mediterrani, convertint-lo en la fossa comuna més gran del planeta. Ara hi tornem, per a protegir les vides en perill més vulnerables. Perquè rescatar significa salvar vides, però també garantir-los la dignitat a la qual tenen dret i que es mereixen totes les persones, independentment d’on vinguin.

Avui, més que mai, ets molt important en el nostre equip i et necessitem amb nosaltres missió a missió. Sense el teu suport, no serà possible.