Etiqueta: Notes de premsa i comunicats

Pocs dies més tard, en l’última Missió 105, l’Open Arms va fer 3 operacions de rescat en aigües internacionals, i va salvar un total de 196 persones, entre elles 15 dones i 19 menors no acompanyats. Després d’haver rescatat les primeres 26 persones en una embarcació molt precària, se’ns va assignar Carrara com a port de desembarcament, a més de 600 milles de distància i 4 dies de navegació. Mentre hi anàvem, rebem un avís per part d’Alarm Phone sobre 2 embarcacions en perill al sud de la nostra posició, que l’organització no governamental Sea-Watch va confirmar a través del seu equip aeri Seabird2.

Davant la falta de resposta dels centres de coordinació marítims que havien estat alertats al mateix temps que l’Open Arms, vam anar a prestar assistència sobre la base del que exigeixen els convenis internacionals i el dret marítim internacional. Quan ens aproximem a un dels casos, el MRCC Italià va insistir que abandonéssim la cerca i que procedíssim al port preassignat, ja que les autoritats competents s’encarregarien del cas. No obstant això, en preguntar per detalls, com l’horari d’arribada de l’assistència, no van donar cap resposta.

(c) Victor Cabo

Així doncs, el nostre remolcador va arribar a la posició, va realitzar el rescat de 132 persones, que va durar més de 2 hores, temps durant el qual no es va presentar cap autoritat, cosa que confirma que, una vegada més, eren vides abandonades a la deriva. Posteriorment, procedim a rescatar el segon cas, amb un total de 196 persones rescatades a bord. Després d’una breu parada a Lampedusa per fer l’evacuació mèdica d’un jove, el vaixell va arribar al port de Carrara dimarts al matí.

Després d’haver escoltat els testimonis del Capità, el Coordinador SAR i el Primer Oficial a bord durant més de 6 hores, les autoritats italianes han imposat un embargament administratiu de 20 dies del vaixell Open Arms i una multa de fins a 10.000 euros.

La magnitud del que ha passat resulta sorprenent. El fet de sancionar una embarcació humanitària per realitzar la seva comesa de salvar vides al mar no només va en contra de les Convencions internacionals i el Dret del Mar, sinó que també confirma la manca de regles en l’àmbit marítim i un profund menyspreu cap a la vida humana.

(c) Victor Cabo

El rescat de dones, nens i homes en perill no és una opció; és un deure moral i legal que ha de seguir qualsevol que prengui coneixement d’una situació de perill.

Aturar durant 20 dies l’Open Arms, en un moment en què la crisi humanitària al mar es troba al punt més àlgid, és una decisió summament arriscada, carregada d’immenses responsabilitats.

Aquest 2023 a la Mediterrània han mort més de 2.264 persones. Sense la presència de les organitzacions humanitàries que som al mar, actuant de vegades en reemplaçament de les institucions, les vides humanes perdudes al fons del mar seran encara més.

Si salvar vides és un delicte, no hi ha millor moment perquè t’uneixis a la nostra banda. Fes-te criminal. #FreeOpenArms

UNEIX-TE A LA NOSTRA BANDA. ET NECESSITEN

Aquesta audiència ha estat especialment important perquè ha estat una oportunitat per a comprendre millor el que s’estableix per la Llei que regula el salvament marítim; quins han estat i són avui les obligacions dels governs i dels vaixells en la mar, així com les deficiències i ineficiències que continuen caracteritzant la conducta de les autoritats.

Reconstruir els fets d’aquells dies ha estat útil per a comprendre millor la cadena de responsabilitats que en els últims anys ha convertit al Mediterrani la frontera més letal del món a causa de la inacció deliberada de les institucions europees, de la falta d’operacions governamentals de cerca i rescat, i dels acords criminals realitzats amb països inestables on es violen sistemàticament els drets humans i la vida.

Entre elles hi havia el petit Joseph, un bebè de sis mesos que viatjava amb la seva jove mare de Costa d’Ivori. El nostre equip va aconseguir rescatar a totes les persones de l’aigua, inclòs el petit, que va ser traslladat a l’embarcació Open Arms en estat crític i estabilitzat pels nostres metges a bord.

Des que es va sol·licitar l’evacuació mèdica urgent, fins que va arribar l’helicòpter, van transcórrer més de 8 hores en les quals l’estat del nen va empitjorar i, malgrat els nostres esforços, no va aconseguir resistir. El cos del petit va ser enterrat en el cementiri de l’illa de Lampedusa.

Avui, dos anys després d’aquell dia tan dramàtic, commemorem, al costat de la seva mare Hajay, la seva vida i la dels milers de persones que continuen travessant el Mediterrani a la recerca d’una vida millor, en una cerimònia privada que se celebrarà en el cementiri de Lampedusa.

Han transcorregut dos anys des d’aquell dia, però res ha canviat. Milers de persones han mort ofegades al Mediterrani cercant una vida digna. En aquesta última setmana ens hem vist obligats, una vegada més, a presenciar un espectacle de propaganda vergonyós protagonitzat per les autoritats italianes i europees sobre la vida de persones en estat de vulnerabilitat. Una vegada més, han situat als vaixells humanitaris al centre d’un estira-i-arronsa polític que fins i tot pretenia seleccionar, entre els nàufrags a bord, els que tenien dret a arribar a port segur i els que, en canvi, havien de ser retornats a mar oberta, amb criteris totalment arbitraris, i, per sobre de tot, il·legals.

Aquests homes, dones, nens i nenes van ser denominats per les autoritats italianes com a “càrrega residual” i països democràtics que haurien de ser referents en el compliment dels drets humans, van ordenar que es fessin “desembarcaments selectius”, tractant a éssers humans com si fossin objectes.

Fa pocs dies va arribar a Lampedusa un altre nen sense vida. Va morir d’una hipotèrmia causada per passar massa hores al mar. Per això, una vegada més, des d’Open Arms alcem la veu per dir que han de cessar totes les violacions de drets i s’ha de començar a considerar la humanitat i la vida una prioritat màxima, així com el respecte dels drets de tot ésser humà.

Aquesta és l’única manera de tornar a considerar-nos dones i homes amb consciència i dignitat. Mentrestant, des de la societat civil a bord d’embarcacions com les d’Open Arms continuarem defensant la vida i la dignitat de les persones.

En els seus discursos, les autoritats presents van destacar la tasca d’Open Arms i van expressar la seva solidaritat en defensa dels drets humans i la protecció dels més vulnerables en el corredor migratori que és el Mediterrani. 

La cerimònia d’avarada va comptar amb un espectacle inèdit a bord, a càrrec de la companyia teatral La Fura dels Baus, creat i dissenyat per a l’ocasió per Carlus Padrissa per celebrar aquest nou actiu de la flota humanitària, que tindrà el port base a la ciutat de Barcelona, lloc on ha estat matriculada. A l’acte van col·laborar també el cantant Joan Dausà, qui va interpretar, entre altres temes, la cançó “Com plora el mar”, i el mezzosoprano Mar Esteve. L’acte estava obert a tota la ciutadania i va començar amb un simulacre de rescat marítim davant la passarel·la de la Rambla de Mar, seguit d’una actuació artística a la coberta del vaixell, on unes xarxes humanes aèries simbolitzaven la fraternitat humana.

Més de 40 voluntaris van participar en l’acte, aconseguint que l’espectacle tingués una gran rebuda i cridés l’atenció de multituds de persones que es van apropar per veure l’emocionant interpretació.  La presència ciutadana confirmava les paraules d’Oscar Camps, fundador de l’ONG, segons el qual “l’Open Arms Uno serà ambaixador de la ciutadania allà on vagi”.

L’Open Arms Uno, construir a Noruega l’any 2000, va ser cedit pel president de l’ONG Solidaire, el cineasta i filantrop argentí Enrique Piñeyro, i és una de les majors embarcacions de salvament marítim d’Europa. El nou vaixell té 66 metres d’eslora, 15 de mànega i un tonatge quatre cops superior al del vell remolcador Open Arms. Compta amb una coberta de 353 metres quadrats en la qual pot aterrar un helicòpter en cas d’emergència i evacuació. Està dotat de quatre llanxes semirígides, compta amb 31 places per a tripulació i un hospital amb 26 llits i ens permetrà acollir unes 300 persones, un nombre que, en cas d’emergència i sense fer perillar les condicions del vaixell, podria ampliar-se fins al miler.

L’Open Arms Uno serà un actiu fonamental de la nostra flota per protegir a les persones que s’enfronten a la fossa comuna més gran del món que és el Mediterrani. I serà el vaixell de tota la ciutadania, que des de terra ens recolza i ens sosté.

El nou vaixell insígnia té un tonatge més de 4 vegades superior al remolcador “Open Arms” i una coberta de 353 metres quadrats en la qual pot aterrar un helicòpter en cas d’emergència i evacuació.

Portarà a bord 4 llanxes semirígides, també conegudes com a RHIB, i ens permetrà acollir unes 300 persones, un nombre que, en cas d’emergència i sense que hagin de perillar les condicions de l’embarcació, podria ampliar-se fins al miler. A més a més, compta amb 31 places per a tripulació i un hospital amb 26 llits.

Necessitem la teva ajuda

L’”Open Arms Uno” està preparat per al rescat massiu al mar. Ens ajudarà a rescatar amb seguretat més persones, a protegir les vides de persones vulnerables i a complir amb l’obligació que té qualsevol embarcació o persona que es creui amb vides amb perill al mar, com estipulen la Llei del Mar i els convenis internacionals.

Aquest vaixell és tombé vostre, de tota la ciutadania que desde terra ens doneu suport per seguir protegint la vida dels vulnerables al mar.

Però els costos d’operació de l’”Open Arms Uno” seran més alts. Per aquesta raó, ara més que mai, necessitem la teva empenta i ajuda per continuar complint el compromís de no deixar cap vida a la deriva.

Ens ajudes a seguir?

Material gràfic:

Santi Palacios

Aquest llargmetratge està protagonitzat per actors i actrius de primer nivell internacional com Eduard Fernández, Dani Rovira, Anna Castillo i Sergi López, i ha sigut dirigit per Marcel Barrena. Nosaltres hem col·laborat estretament amb la seva elaboració des dels seus inicis, amb l’objectiu que el resultat reflectís la urgència, les sensacions i la dramàtica situació que vivim durant la crisi humanitària a les costes gregues. 

El mar Mediterrani era llavors -i encara segueix sent ara- un camp de batalla en el qual està en joc la supervivència, un lloc que la inacció deliberada de la UE ha convertit en la major fosa comuna del planeta. Nosaltres, en canvi, creiem fermament que cada vida compte, i això explica el perquè de participar en aquesta pel·lícula, tot i les dificultats que comporta un projecte tan complicat com convertir un llargmetratge de ficció en una eina de sensibilització. 

Nosaltres estem molt satisfets amb aquest projecte perquè creiem que apropa a les sales de cinema aquest mar mortal en el qual nosaltres naveguem i on tantes persones s’enfronten diàriament fugint de la guerra, la persecució o la pobresa. Per això, us animem a veure-la, a explorar tot el material extra disponible i a compartir-ho a les vostres xarxes socials. 

Per cinquena vegada celebrem el nostre aniversari, un temps que s’ha traduït en 61.000 vides salvades de més de 20 nacionalitats, 80 missions humanitàries que han donat la volta 6 vegades a la Terra navegant a bord de l’Astral, Golfo Azzurro i l’Open Arms.

Res d’això no hauria estat possible sense els 600 voluntaris i voluntàries que han dedicat temps i esforç a aquesta missió, i sense les més de 31.000 persones que han contribuït amb donacions.

La missió final serà no ser necessaris i, d’una vegada per-totes, deixar de fer anys, però queden moltes coses per fer i moltes vides per protegir.

Aquest any ens hem enfrontat a realitats doloroses que ens han fet sentir petits i impotents; un altre any més, potser del pitjors, hem vist al mar a persones vulnerables, dones, nens, en perill, arriscar les seves vides amb l’única esperança d’aconseguir un lloc segur.

Tu pots ajudar. Perquè cada donació és clau per a complir amb la nostra missió de protegir la vida.

Aquest Nadal tens un paper molt important.

Ens ajudes a seguir? Tu tens #UnPaperMoltImportant.

El 9 de enero de 2021, se celebró en Palermo la audiencia preliminar contra el exministro del Interior, Matteo Salvini, acusado de secuestro de personas y omisión de documentos oficiales.
Los hechos se remontan a lo ocurrido en la misión 65 del Open Arms, cuando en agosto del 2019, nuestro remolcador permaneció 21 días en el mar antes de llegar a un lugar seguro después de haber rescatado a 163 personas durante tres operaciones de rescate diferentes. Siete de estos días los pasó frente de la costa de Lampedusa.

Durante esos 21 días, se consiguió la suspensión de la prohibición de entrada a aguas territoriales con la sentencia del TAR Lazio (14 de agosto), el desembarco de 28 menores de edad que viajaban solos por orden del Juzgado de Menores de Palermo, y 41 evacuaciones médicas, solicitadas y obtenidas por motivos de fragilidad física y psicológica: “Se refiere a una situación de gran malestar físico y psíquico, de profunda afectación psicológica, y de altísima tensión emocional que pudo haber provocado reacciones difíciles de controlar, de las que, además, el intento de llegar a la isla nadando fue solo un preludio”. Así fue como el fiscal de Agrigento describió la situación a bordo cuando ordenó el desembarco inmediato, después de que 12 personas hubieran arriesgado su vida lanzándose al mar en un intento por llegar a la costa nadando.

La ONG Open Arms se ha presentado como acusación civil junto a algunas de las personas rescatadas durante esa difícil misión y otras organizaciones humanitarias.
Esta mañana el juez, después de evaluar la documentación presentada, ha decidido aceptar la solicitud de la defensa y aplazar la audiencia hasta el 20 de marzo de 2021 para poder solicitar los documentos y traducciones necesarios.

El 9 de enero ha sido un día decisivo para la organización, una fecha histórica. Esperamos que el juicio que se abra sirva para restablecer verdades importantes: no será cuestión de juzgar solo al exministro del Interior, sino de marcar un antes y un después en el rumbo de la política europea sobre migración, de las omisiones de socorro, de los naufragios anunciados, de los acuerdos con países que vulneran sistemáticamente los derechos humanos.

Durante años, desde Open Arms hemos demostrado que siempre hemos respetado los convenios internacionales y que hemos defendido la vida y los derechos fundamentales de todo ser humano. Esperamos que este proceso lo consolide de una vez por todas, aclarando las responsabilidades de los gobiernos europeos y la importancia del trabajo y compromiso de los buques humanitarios que han operado en el Mediterráneo en los últimos años.