Pocs dies més tard, en l’última Missió 105, l’Open Arms va fer 3 operacions de rescat en aigües internacionals, i va salvar un total de 196 persones, entre elles 15 dones i 19 menors no acompanyats. Després d’haver rescatat les primeres 26 persones en una embarcació molt precària, se’ns va assignar Carrara com a port de desembarcament, a més de 600 milles de distància i 4 dies de navegació. Mentre hi anàvem, rebem un avís per part d’Alarm Phone sobre 2 embarcacions en perill al sud de la nostra posició, que l’organització no governamental Sea-Watch va confirmar a través del seu equip aeri Seabird2.
Davant la falta de resposta dels centres de coordinació marítims que havien estat alertats al mateix temps que l’Open Arms, vam anar a prestar assistència sobre la base del que exigeixen els convenis internacionals i el dret marítim internacional. Quan ens aproximem a un dels casos, el MRCC Italià va insistir que abandonéssim la cerca i que procedíssim al port preassignat, ja que les autoritats competents s’encarregarien del cas. No obstant això, en preguntar per detalls, com l’horari d’arribada de l’assistència, no van donar cap resposta.
(c) Victor Cabo
Així doncs, el nostre remolcador va arribar a la posició, va realitzar el rescat de 132 persones, que va durar més de 2 hores, temps durant el qual no es va presentar cap autoritat, cosa que confirma que, una vegada més, eren vides abandonades a la deriva. Posteriorment, procedim a rescatar el segon cas, amb un total de 196 persones rescatades a bord. Després d’una breu parada a Lampedusa per fer l’evacuació mèdica d’un jove, el vaixell va arribar al port de Carrara dimarts al matí.
Després d’haver escoltat els testimonis del Capità, el Coordinador SAR i el Primer Oficial a bord durant més de 6 hores, les autoritats italianes han imposat un embargament administratiu de 20 dies del vaixell Open Arms i una multa de fins a 10.000 euros.
La magnitud del que ha passat resulta sorprenent. El fet de sancionar una embarcació humanitària per realitzar la seva comesa de salvar vides al mar no només va en contra de les Convencions internacionals i el Dret del Mar, sinó que també confirma la manca de regles en l’àmbit marítim i un profund menyspreu cap a la vida humana.
(c) Victor Cabo
El rescat de dones, nens i homes en perill no és una opció; és un deure moral i legal que ha de seguir qualsevol que prengui coneixement d’una situació de perill.
Aturar durant 20 dies l’Open Arms, en un moment en què la crisi humanitària al mar es troba al punt més àlgid, és una decisió summament arriscada, carregada d’immenses responsabilitats.
Aquest 2023 a la Mediterrània han mort més de 2.264 persones. Sense la presència de les organitzacions humanitàries que som al mar, actuant de vegades en reemplaçament de les institucions, les vides humanes perdudes al fons del mar seran encara més.
Si salvar vides és un delicte, no hi ha millor moment perquè t’uneixis a la nostra banda. Fes-te criminal. #FreeOpenArms
UNEIX-TE A LA NOSTRA BANDA. ET NECESSITEN
