Fluxos Migratoris
Si creus que cap vida hauria de ser abandonada a la deriva, ets dels nostres.
- En aquesta Secció
- Mediterrani Occidental i Atlàntica
- Mediterrani Central
- Mediterrani Oriental
Les grans rutes migratòries
La migració ha estat innata a l’ésser humà des dels seus orígens. En els últims temps, està relacionada amb la recerca de més seguretat i qualitat de vida, o directament amb la fugida de situacions de perill. Conflictes armats, crisis econòmiques o el canvi climàtic —que afecta algunes zones amb condicions de vida difícils o amb desastres naturals— en són algunes de les causes.
Davant la manca de vies segures i regulars per migrar, milers de persones vulnerables depenen de traficants per travessar zones perilloses amb un destí incert. Hi ha tres grans rutes migratòries que convergeixen a la vora del Mediterrani, des d’on comencen la travessia marítima, arriscada i amb un índex de mortalitat alarmantment alt. És en aquesta darrera fase on Open Arms actua, realitzant operacions de cerca i rescat.
Aquestes són les tres principals rutes migratòries del Mediterrani.
Mediterrani Occidental i Atlàntica
Des del Marroc, Algèria o Mauritània, cap a la península Ibèrica, les Balears o les Canàries.
Mediterrani Central
La ruta marítima més perillosa del món.
Mediterrani Oriental
La ruta cap a Grècia, des de les costes de Turquia.
Factors que afecten els fluxos migratoris
Els fluxos migratoris evolucionen i canvien amb el temps. Depenen, en gran mesura, de les condicions en què es troben els països d’origen, ja que unes condicions més adverses tendeixen a generar fluxos més grans. Però hi ha més condicionants:
Polítiques migratòries i acords bilaterals
El reforç de fronteres i la signatura d’acords entre la UE i països tercers per externalitzar les fronteres (com Turquia, Tunísia, el Marroc o Líbia) tendeixen a desviar les rutes o a fomentar l’ús de vies més perilloses.
Inestabilitat política i crisis econòmiques als països d’origen
Els conflictes (Líbia, Sahel, Síria, Afganistan) i les crisis econòmiques (Tunísia, el Líban, alguns països de l’Àfrica subsahariana) impulsen la sortida de més persones.
Canvi en les dinàmiques del tràfic de persones
Les xarxes de tràfic busquen les rutes menys vigilades i poden adaptar ràpidament els seus punts de sortida segons la presència de vigilància costanera i els acords amb les autoritats locals.
Condicions climàtiques
El mar Mediterrani pot esdevenir extremadament perillós durant els mesos d’hivern, fet que redueix en part les sortides. Tot i així, cada vegada són més freqüents els intents en totes les estacions de l’any a causa de la urgència de la migració.
Conclusions
Hi ha un gran nombre de motius pels quals les persones migrants s’arrisquen a creuar el Mediterrani, però, en general, són causes que elles no han provocat.
La ruta del Mediterrani Central continua sent la més activa i letal, a causa de la inestabilitat a Líbia i la manca d’un acord integral entre la UE i els països de la costa nord-africana.
Continuen les fluctuacions a la ruta occidental. La proximitat geogràfica entre el Marroc i Andalusia fa que continuï sent un punt recurrent d’arribada a Europa, amb variacions segons el nivell de cooperació fronterera entre tots dos països. La ruta cap a les Illes Canàries, tot i ser extremadament perillosa, es manté com una alternativa per a milers de persones.
La ruta oriental tendeix a repuntar. La situació a l’Orient Mitjà (Síria, Iraq), sumada a la inestabilitat a l’Afganistan, pot intensificar novament la pressió migratòria cap a Turquia i Grècia si no s’aborden les causes que l’originen i si les condicions humanitàries empitjoren.