NOTÍCIES

Oscar Camps va rebre l’Encomienda de Número de l’Ordre del Mèrit Civil

La trajectòria d’Oscar Camps ha estat reconeguda amb l’Encomienda de Número de l’Ordre del Mèrit Civil, concedida pel Ministeri d’Afers Exteriors.

Es tracta d’una de les condecoracions oficials més altes, que vol reconèixer serveis rellevants prestats en activitats civils.

L’equip d’Open Arms s’enorgulleix d’aquest just reconeixement i ens en sentim part.

Les paraules de l’Oscar:


«Rebo aquesta Encomienda de Número de l’Ordre del Mèrit Civil amb gratitud i respecte, però també amb la incomoditat real de no saber què fer amb els reconeixements quan un ve del mar.
D’haver vist persones ofegar-se. D’haver tret cossos. D’haver arribat massa tard massa vegades.»

Aquest mèrit no el rebo a títol personal.
Pertany a totes les persones que sostenen Open Arms sabent que hi ha gent ofegant-se mentre les decisions que podrien salvar-los s’endarrereixen, es dilueixen o s’eviten. Persones que han actuat quan salvar vides va començar a convertir-se en quelcom assenyalat, vigilat i, en alguns casos, perseguit.

Open Arms va néixer l’any 2015 per una raó elemental: hi havia persones morint al mar.
No per gestionar fronteres.
No per substituir els Estats.
No per fer política.
Per fer el que calia fer: entrar a l’aigua i treure algú amb vida.

10 anys després, aquesta missió no ha canviat. Ha canviat el context.
On abans hi havia cooperació, avui hi ha bloqueig.
On hi havia solidaritat, avui hi ha sospita. I, de vegades, odi.
I on el dret internacional havia d’oferir certeses, massa sovint hi trobem el silenci dels Estats.

Per això aquest reconeixement importa. Arriba en un moment en què l’ajuda humanitària ha estat criminalitzada i utilitzada com a coartada de polítiques migratòries basades en la por i l’exclusió.
Que l’Estat afirmi avui que salvar vides és un valor cívic i no un delicte no és un gest menor. Té conseqüències. Importa molt.

Però seria insuficient si es quedés només en el símbol.
La Mediterrània continua sent la frontera més letal del món.
I ho és com a resultat de decisions polítiques concretes.

Europa —i també Espanya— necessita polítiques coherents amb els drets humans que proclama.
Prou pedaços. Prou mirar cap a una altra banda.
Prou delegar a la societat civil el que és una responsabilitat institucional.

La història no jutja les intencions. Jutja les decisions.
I jutja què va fer cadascú quan sabia què estava passant.

«Salvar vides és un principi. I els principis no es negocien.»

Oscar Camps

SEGUEIX-NOS A XARXES